1. Obre-li les ganyes

És el senyal més fiable de tots i el primer que mirem. Les ganyes d’un peix fresc són d’un vermell viu, gairebé de sang, i estan humides. Si tiren a marró, a gris o a rosa apagat, fa dies que és fora de l’aigua.

Podeu demanar-ho sense cap problema. A la nostra parada us ho mostrem sempre que ho vulgueu veure, i qualsevol peixater que treballi bé farà el mateix.

2. Mira-li l’ull

Ha de ser bombat, brillant i transparent, amb la pupil·la negra i ben definida. Un ull enfonsat, tèrbol o grisós vol dir que ja fa dies. Hi ha una excepció a tenir en compte: als peixos de gran fondària l’ull surt saltat pel canvi de pressió i això no té res a veure amb la frescor.

3. Prem la carn amb el dit

Ha de ser ferma i tornar sola a lloc. Si el dit hi deixa el sot marcat, la carn ja ha perdut tensió. Les escates han d’estar ben enganxades i la pell ha de tenir el color viu i una capa fina de baba transparent, no espessa ni enganxosa.

4. Acosta-t’hi i olora

Un peix fresc fa olor d’aigua de mar i res més. Si fa olor forta de peix, d’amoníac o de res dolç, descarteu-lo. Aquesta és la prova que no falla mai.

I el marisc?

Els escamarlans i les gambes han de tenir el cap ben unit al cos i sense taques negres. Els bivalves com les cloïsses o les escopinyes han d’estar tancats, o tancar-se quan els toqueu. Si són oberts i no reaccionen, descarteu-los.

Un consell final

Compreu el que hi ha, i no el que portàveu apuntat de casa. Si veniu a buscar llobarro i el gènere que ha arribat millor aquell dia és el moll, endueu-vos el moll. El peix de temporada, a més, sempre surt més bé de preu.

Si veniu a la parada, us ho mostrem tot això amb el gènere a la mà.